Com aquesta petició garanteix el teu anonimat tot sent verificable
Un sistema en què l'organitzador no veu cap nom, en què ningú no pot saber qui ha signat, però en què el Govern pot comptar el nombre de signatures legítimes.
El problema en dues frases
A change.org, qualsevol pot signar diverses vegades o amb un nom fals. El Govern té raó quan diu que aquestes signatures no són verificables. Aquesta plataforma resol el problema.
Una metàfora
Imagina una urna transparent on cada ciutadà diposita un sobre segellat amb un segell personal únic, derivat del seu NIA però impossible d'invertir. L'organitzador veu el nombre de sobres. Ningú no pot obrir un sobre. Però el Govern, que té la llista de tots els segells possibles (perquè coneix tots els NIA assignats), pot comptar quants sobres porten un segell vàlid.
Per què el NIA i no el número de passaport?
El NIA (Número d'Identificació Administrativa) és l'identificador persistent dels ciutadans andorrans. A diferència del número de passaport — que canvia cada vegada que renoves el document — el NIA t'acompanya tota la vida. Aquesta persistència és essencial perquè la deduplicació funcioni: si una persona signa el dia 1 i renova el passaport el dia 20, ha de produir el mateix segell. El NIA, present al teu passaport i al teu DNI, garanteix aquesta estabilitat.
Què veu l'organitzador
Un comptador, inicials opcionals, comentaris públics. Res més. Cap nom. Cap NIA. Cap adreça IP en clar.
Què veu el Govern
Exactament el mateix que tothom a la pàgina de transparència. A més, si decideix dur a terme la verificació: un nombre, i només un nombre, que indica quantes signatures corresponen a NIA de ciutadans andorrans reals.
Què no veu el Govern
Qui ha signat. El càlcul de verificació produeix un nombre, no una llista de noms.
Per què set dipositaris : l'Armari de les Set Claus
Andorra té una tradició centenària de governança consensuada. A la Casa de la Vall, els arxius nacionals es conservaven a l'Armari de les Set Claus : una caixa de set serralles diferents, on cada Conseller representant d'una parròquia posseïa una clau distinta. Calia la presència simultània de totes les claus per obrir l'armari. Cap persona no podia accedir tota sola als arxius del país.
Aquesta petició aplica el mateix principi al món digital. La clau secreta del sistema criptogràfic és partida en set fragments, confiats a set persones públiques i independents — una per parròquia, en homenatge a la tradició. Cal reunir-ne cinc sobre set per reconstituir la clau (cosa que tolera fins a dues absències, per fer la cerimònia realitzable encara que un o dos dipositaris no puguin assistir-hi).
Aquest disseny protegeix contra les pressions polítiques : cap actor sol — ni govern, ni partit, ni periodista, ni adversari — no pot identificar els signants. Calen cinc dipositaris cooperatius alhora, i aquests s'han compromès públicament a no fer-ho fins al final de la recollida.
Honestedat tècnica
El codi és públic. Qualsevol investigador pot auditar-lo. La promesa d'anonimat reposa sobre tres pilars:
- Criptogràfic : la funció de derivació (Argon2id) és deliberadament lenta, cosa que fa costosa qualsevol temptativa de desanonimització.
- Criptogràfic reforçat (Nivell 2) : la clau secreta repartida entre set dipositaris fa que la desanonimització sigui impossible mentre dura la recollida, fins i tot per a algú que disposi de la llista dels NIA andorrans.
- Polític i jurídic : el Govern, que posseeix la llista dels NIA vàlids, és l'únic actor capaç d'invertir la funció. Està obligat per la llei andorrana i per l'APDA a no fer-ho fora del procediment de verificació consentida.